*32*3*3-4230-timp+3-cu

17-10-1963 Orquestra Municipal de Barcelona. Rafael Ferrer, director.  I Festival Internacional de Música de Barcelona.

1972 Versió revisada.

En el nou context s’afirma el propòsit de crear una reestructuració de la famosa Ciaccona de la segona Partita en re menor, previ un desmembrament harmònic, tonal i dinàmic en la recerca d’imatges sonores inèdites, derivades sempre del seu substrat. No es tracta, doncs, d’unes variacions, ni molt menys d’una simple orquestració de l’original per a violí sol, sinó de penetrar dins del misteri viu i actual que sembla bategar en tota la música de Bach cenyida a les coordenades clàssiques. La realització comença amb els primers acords de la Xacona en la seva harmonia original i a partir d’aquí s’inicia un allunyament progressiu de tot el conjunt fins a obtenir una desintegració total, per a tornar, en els últims compassos, a la genuïna realitat de la partitura.

Xavier Montsalvatge, 1994

Si el concepte o idea –que és un fervent homenatge a Bach- és original, la seva materialització, tant des del punt de vista arquitectònic com l’orquestral, d’un profund essencialisme, assenyala l’accessió i subsegüent assimilació de les més recents conquestes estètiques al patrimoni espiritual del nostre compositor.

Manuel Valls