Flauta, oboè, clarinet, fagot, orquestra de corda i percussió.

 27-7-1995 Orquestra de Cadaqués. Sir Neville Marriner, director. Esglèsia de Cadaqués. Festival de Música de Cadaqués.

Versió per a flauta, oboè, clarinet, fagot i piano.

Inspirada en la vida i l’obra del pintor Salvador Dalí, Montsalvatge va voler evocar la identificació profunda de Dalí amb l’atmosfera especial de Cadaqués i del seu paisatge, que sempre va ser font de la seva inspiració. Montsalvatge basa Folia Daliniana en la Folia de España, una dansa basada en una simple progressió d’un acord menor que va ser popular al Renaixement espanyol i portuguès.

Douglas Riva, 1999

Amb Folia Daliniana avancem fins l’etapa creativa més recent de l’autor. Composta per a quatre instruments solistes i orquestra o piano, és segons l’autor una versió moderna i lliure de les danses d’origen portuguès denominades Folias de Espanha, que exhibeix tres centres d’interès: el ressò de la folia present en els ritmes vius, el treball sobre quatre instruments solistes –flauta, oboè, clarinet i fagot- que es succeeixen en el protagonisme, i en l’embolcall d’un llenguatge personal en què no falta el interès per l’atonalitat i l’aire caribeny que s’escolta de lluny.

Xosé Aviñoa, 1999

En aquesta versió de la Folia, vinculada en certa manera al record de Salvador Dalí, he volgut donar l’essencial preponderància a quatre instruments de vent reunits al principi de la partitura i al final, intervenint abans successivament la flauta, l’oboè, el clarinet i el fagot com a veritables solistes, accentuant així el seu virtuosisme.
Xavier Montsalvatge, 1997

Xavier Montsalvatge, 1997.