Trio de corda amb piano.

Dedicada a Albert Nieto.

També versió per a quartet de corda y piano y per a orquestra de corda y piano.

Va tenir el seu origen en un quintet de corda compost durant els seus estudis al Conservatori de Barcelona. L’obra va quedar abandonada fins que es va constituir el present format i Montsalvatge va decidir ampliar-la i actualitzar-la per a la seva estrena. L’obra, òbviament escrita en una època de tantejos, reflecteix un sentiment neoromàntic per al que se sentia atret al principi de la seva activitat creadora. Aquesta estima per la música verista italiana i el lirisme puccinià, que continua encara avui, es reflecteix inclús en el títol i és més patent en tres dels seus moviments, essent en l’allegretto on gravita la voluntat més evolucionada i independent pròpia de la seva actual orientació estètica.

Carlos Figueroa, 1995.